Mar i muntanya, harmonia i duresa. Contrast és la paraula que defineix l’Empordà, la zona vitivinícola més antiga de la península, atès que Empúries és considerada tradicionalment la porta d’entrada per on els grecs van introduir el conreu de la vinya a la península.
HISTÒRIA
No hi ha cap mena de dubte que la cultura del vi i el coneixement del comerç del producte de la vinya arriba a Catalunya aproximadament al s. VI aC gràcies a la més important colònia grega del país, Empúries, ciutat que, passats els segles, donarà nom a tota la comarca de l'Empordà.
A finals del segle XIX va ser la primera regió de la península en patir la plaga de la fil·loxera provinent de França. Moltes vinyes es van substituir per alzines sureres passant a ser la principal àrea mundial en la producció de taps de suro, indústria molt lligada a la vinícola.
CLIMA
El tret climàtic més característic i que afecta els conreus és el fort vent del nord anomenat Tramuntana, que bufa amb ratxes que sovint superen els 120 quilòmetres per hora i que té uns efectes molt beneficiosos pel bon estat sanitari de la vinya.
Hiverns suaus amb poques glaçades i estius calorosos, temperats per les brises marines. Una temperatura mitjana anual entre els 14 i els 16ºC. La pluviometria es situa al voltant dels 600 litres anuals.
GEOGRAFIA
La zona de producció de la DO Empordà, situada a l'extrem nordoriental de Catalunya, engloba un total de 55 municipis distribuïts en dues comarques: 35 municipis de l'Alt Empordà i 20 municipis del Baix Empordà, que es delimiten en dues zones separades geogràficament.
Terrenys, que majoritàriament de textura sorrenca i pobres en matèria orgànica, idonis per a la producció de vins d’elevada qualitat. Generalment són àcids i estan situats des de nivell del mar fins a un màxim de 260m d’altitud. Cal distingir les zones de la plana empordanesa, on predominen els sòls de naturalesa al·luvial, de les zones de muntanya i a les faldes de muntanya, on els sòls són de pissarra i granítics, amb paisatges de gran bellesa.
| Superfície de vinya inscrita | 1.186 (ha) |
| Viticultors | 335 |
| Cellers embotelladors | 46 |
| Producció d’ampolles | 4.160.000 |
| Varietats blanques | Garnatxa blanca, Garnatxa roja, Macabeu, Moscatell d’Alexandria, Chardonnay, Gewürztraminer, Malvasia, Moscatell de gra petit, Picapoll blanc, Sauvignon blanc i Xarel·lo. |
| Varietats negres | Garnatxa negra o lladoner negre, Samsó, Cabernet franc, Cabernet Sauvignon, Garnatxa peluda, Merlot, Monastrell, Syrah i Ull de llebre. |
VINS
La gamma de vins empordanesos és molt àmplia. S’hi elaboren vins blancs, frescos i saborosos, a partir de les varietats macabeu, garnatxa blanca i chardonnay. Els rosats, elaborats amb samsó i garnatxa, es caracteritzen per un color cirera més o menys intens, una gran personalitat i una aroma delicada, i són frescos i moderats en graduació alcohòlica.
Els vins negres, que actualment representen la majoria de la producció, s’elaboren bàsicament amb les varietats samsó i garnatxa, que es complementen amb noves varietats que es van introduint, bàsicament cabernet sauvignon i merlot. Són d’elevada qualitat, amb cos, ben constituïts i harmònics, de vegades matisats per una criança acurada.
Aquests vins de reserva i criança presenten unes notes d’aroma molt especials; són complexos, especiats, saborosos, plens i molt agradables al paladar.
Una especialitat diferencial de la zona és la garnatxa de l’Empordà, vi dolç natural d’aquesta varietat de raïm, càlid i sedós, unes virtuts que el fan un vi de postres excepcional, juntament amb el moscatell de l’Empordà.
VINS DESTACATS
5 Finques
Espelt Efímera
Masia de Carreras 2016
Aires de Garbet