El vi forma part de la cultura, la tradició i el paisatge de Catalunya des de fa més de 2.300 anys. Va assolir molta notorietat durant l'època de l'Imperi romà, fins al punt que la seva producció va ser una de les més apreciades de l'època.
Des d’aleshores, els ceps, les vinyes, els cellers i el vi han configurat l’entorn i s’han convertit en protagonistes de noves formes de comerç, desenvolupament cultural i cohesió. social. Els segles XII i XIII van ser testimonis del ressorgiment de la viticultura i l’enologia, gràcies als monestirs, com ara el benedictí de Sant Pere de Rodes, els cistercencs de Poblet i Santes Creus i el cartoixà d’Scala Dei, que van contribuir a l’aclimatació d’algunes varietats de ceps –que avui són la mare de grans vins– i al desenvolupament d’una cultura que no ha parat de prosperar.
Als segles XVIII i XIX, el conreu de la vinya es converteix en un dels principals motors de l’economia del país, amb una forta demanda de vins i aiguardents catalans a Amèrica i a la resta d’Europa. Després del gran daltabaix que va significar la plaga de la fil·loxera, Catalunya va experimentar un ressorgiment vitivinícola durant el primer terç del segle XX a través del cooperativisme agrari. Els arquitectes modernistes van construir la imatge monumental que necessitaven els cellers cooperatius, anomenats «catedrals del vi», perquè simbolitzaven el renaixement de l’agricultura.
Catalunya aporta el factor diferenciador de tenir dotze Denominacions d'Origen, per la qual cosa els vins catalans gaudeixen d'una rica diversitat.
Actualment els vins de Catalunya tenen el reconeixement i la valoració dels grans especialistes i crítics per la seva rotunda expressió dels nous valors del vi.
Les xifres clau:
- 800 cellers elaboradors
- 50.000 ha (30% ecològiques)
- 8500 viticultors i viticultores
- 4800 persones treballen directament en la indústria de l'elaboració de vins
- S'exporten 204,5 milions d'ampolles de vi i cava a 140 països del món
Denominacions d'origen catalanes
