Per entendre aquest "conflicte" entre Corpinnat i la DO Cava, no n'hi ha prou de mirar les etiquetes d'avui; cal viatjar al passat. Així doncs, destapem la història i tornem als orígens. Però abans, convé fer-se una pregunta fonamental: com s'elabora realment un gran escumós?
El mètode tradicional o champenoise
Si hi ha una cosa que diferencia el Cava o el Corpinnat de la majoria d’escumosos és el mètode d'elaboració. Tot i que els anys i els avenços tecnològics han permès perfeccionar els processos, l'essència es manté immutable: una viticultura de qualitat i el respecte pel conegut mètode tradicional, el veritable secret de la seva excel·lència.
Aquest sistema, també conegut com a champenoise pel seu origen francès, es distingeix perquè la segona fermentació es fa directament a l'ampolla. A diferència d'altres escumosos que fermenten en grans dipòsits industrials, aquí cada ampolla és una unitat individual on el vi desenvolupa la seva bombolla, la seva complexitat i el seu caràcter únic durant mesos o anys de repòs al celler.
1. L’origen
La història del Cava no va començar amb una celebració, sinó amb una catàstrofe. A finals del segle XIX, la plaga de la fil·loxera va arrasar les vinyes d'Europa. Al Penedès, aquest desastre es va convertir en una oportunitat històrica en haver de replantar les terres. En aquesta operació, els viticultors locals van substituir les varietats negres per les varietats blanques autòctones (Macabeu, Xarel·lo i Parellada).
Va ser en aquest nou escenari quan, l’any 1872, Josep Raventós i Fatjó (Codorníu) va elaborar a Sant Sadurní d'Anoia les primeres ampolles mitjançant el mètode tradicional. El que va néixer com un "xampany de la terra" va acabar forjant una identitat pròpia que sobreviuria guerres i crisis comercials.
2. El dilema del nom: Mètode o territori?
Durant dècades, el producte es va anomenar popularment "Xampany", fins que les proteccions legals franceses van obligar a buscar un nom propi. El 1959 apareix per primera vegada la paraula Cava en un document oficial, que es convertiria en la primera legislació espanyola de vins escumosos. El nom fa referència a les caves subterrànies on el vi reposa en silenci.
L'any 1972 es constitueix el Consell Regulador dels Vins Escumosos i s'aprova la denominació "Cava" per designar l'escumós espanyol.
Tanmateix, la fita que explica el conflicte actual va tenir lloc el 1986. Amb l'entrada d'Espanya a la Unió Europea, el Cava va quedar protegit com a Denominació d'Origen, però amb una anomalia única: en lloc de limitar el nom a una sola regió, es va permetre que municipis d'Aragó, La Rioja, Navarra, València i Extremadura continuessin utilitzant la marca. El Cava va deixar de ser "d'un lloc", com passa amb el Champagne, elaborat exclusivament a la seva regió homònima del nord-est de França, per convertir-se en un "mètode" repartit per tot Espanya.
Aquest pas va flexibilitzar les normatives i va permetre produccions massives, sovint sense anyada, on en alguns casos es va prioritzar el volum per damunt de l'excel·lència. Aquesta aposta per la quantitat en detriment de la identitat va acabar erosionant el prestigi de les elaboracions, impedint que el Cava pogués competir en igualtat de condicions amb l'exclusivitat del Champagne.
3. El cisma: 2017-2019
Aquesta dispersió geogràfica i la producció massiva van generar un malestar creixent al cor del Penedès. El 2017, un grup de cellers històrics va registrar la marca Corpinnat (Cor de cor, Pinnat de Penedès) per reivindicar el valor de l'origen i d'una viticultura estricta.
Després d'intentar sense èxit crear una subzona exclusiva dins de la denominació, el "divorci" es va fer oficial el gener de 2019. Nou cellers de prestigi van abandonar la DO Cava, renunciant a un nom mundialment reconegut per apostar per una marca nova basada en:
- Raïm 100% ecològic i collit a mà.
- Vinificació íntegra a la propietat (prohibit comprar vi base).
- Llargs períodes de criança d'un mínim de 18 mesos.
- Cadena de valor integrada, de la vinya al celler.
4. La resposta del gegant: la nova DO Cava
Lluny de rendir-se, la sortida dels cellers de Corpinnat va actuar com un autèntic revulsiu per a la DO Cava. El Consell Regulador va entendre que, per no perdre el segment premium i protegir la seva rellevància internacional, calia dotar les seves ampolles d'una identitat molt més clara i rigorosa. La resposta ha estat una reforma històrica basada en:
Zonificació: Per primera vegada en la seva història, la DO reconeix el valor de l'origen a l'etiqueta. Ara, el consumidor pot identificar la procedència específica del raïm a través de zones com Comtats de Barcelona (el cor català), Vall de l'Ebre, Vinyes d'Almendralejo o Zona de Requena.
Cava de Guarda: Amb un mínim de 9 mesos de criança, és el més jove dels Caves. El podràs identificar gràcies al distintiu de qualitat de color verd.
Cava de Guarda Superior: En aquesta categoria s'inclouen tots aquells Caves premium, amb un mínim de 18 mesos de criança. Els identificaràs gràcies als distintius de qualitat de color platejat i daurat. En total hi ha tres categories de Cava de Guarda Superior:
- Reserva.
- Gran Reserva.
- Paratge Qualificat.
Amb aquests canvis, la DO Cava ha blindat la seva traçabilitat, acostant els seus estàndards de qualitat a les exigències que en el seu dia van motivar la creació de Corpinnat i demostrant una capacitat d'adaptació sorprenent.
5. Corpinnat: El prestigi dels seus cellers
El territori CORPINNAT es reivindica com el bressol dels grans vins escumosos de l'històric territori vitivinícola del Penedès. El seu model no es basa només en l'origen, sinó en una autoexigència radical en tota la cadena de valor: cada celler ha d'acreditar el compliment dels estrictes requisits del seu Reglament d'Ús mitjançant auditories externes anuals.
Aquesta marca col·lectiva va néixer per distingir les elaboracions del "cor del Penedès", basades en raïm 100% ecològic, collit a mà i, el més important, vinificat íntegrament a la propietat. No és casualitat que els cellers que van liderar aquest moviment ja formessin part del segment més exclusiu i premiat del sector.
Els cellers que en formen part són: AT Roca, Bufadors, Celler KRIPTA, Can Descregut, Celler Mir, Celler Viader, Cisteller, DEMOST, Gramona, Huguet de Can Feixes, Júlia Bernet, Juvé & Camps, Llopart, Mas Bertran, Mas Candí, Mas de la Basserola, Nadal, Pardas, Recaredo, sabaté i Coca, Torné & Bel i Torelló.
6. El mercado: El mercat: el consumidor no entén la diferència
Malgrat els esforços pedagògics, la convivència actual entre Corpinnat i la DO Cava genera una inevitable confusió en el consumidor final. En molts casos, aquest dilema no es resol analitzant normatives tècniques, sinó pel prestigi històric de les marques. Al final, el client confia en el nom de les famílies i cellers que conformen Corpinnat.
Aquesta confusió també arriba als sommeliers i responsables de cartes de restaurants, que han de lidiar diàriament amb la pedagogia a taula per explicar als clients les diferències entre ambdues referències. Un repte que demostra que, tot i que la qualitat ha guanyat la batalla, la marca col·lectiva encara té un llarg camí per ser compresa pel gran públic.
Més enllà de segells i reglaments, el gran triomfador d’aquest "divorci" és el retorn als orígens i a la qualitat, que per primera vegada en un segle tornen a ser els protagonistes indiscutibles de cada brindis, permetent competir de tu a tu amb el xampany francès.