Hi ha ciutats que protegeixen els seus grans monuments, però no sempre aconsegueixen preservar aquells espais on transcorre la veritable vida quotidiana. Llocs que poques vegades apareixen als llibres d'història, però que formen part de la memòria col·lectiva: els bars i restaurants on se celebren trobades familiars, neixen amistats, es tanquen acords, es comparteixen confidències i s'acumulen milers d'històries anònimes. Perquè, al capdavall, una ciutat també es construeix al voltant de les seves taules i les seves barres.
Barcelona ha vist desaparèixer desenes d'establiments històrics durant les darreres dècades. Amb cada tancament no només es perdia un negoci centenari, sinó també un lloc carregat de records, històries compartides i una manera d'entendre la gastronomia. Perquè la cuina d'una ciutat no es defineix únicament pels grans restaurants, sinó també per aquells bars i locals de tota la vida que han transmès receptes, costums i maneres de reunir-se al voltant d'una taula. Són espais que expliquen la identitat d'un territori tant com els seus monuments i que, quan desapareixen, s'emporten una part de la seva memòria col·lectiva.
Les velles barres de marbre, les vitrines modernistes, els miralls envellits pel pas del temps o els sostres decorats que durant generacions han estat testimonis d'esmorzars, vermuts i llargues sobretaules han anat desapareixent, un darrere l'altre, víctimes dels canvis socials, la pressió immobiliària o la dificultat de mantenir negocis familiars. Amb cada persiana que es tanca no desapareix només un establiment: Barcelona perd un petit fragment de la seva ànima, un espai on s'ha teixit la memòria quotidiana de la ciutat durant dècades.
Mirar el passat per avançar cap al futur
Però no totes les històries acaben amb una persiana baixada. Des de fa més d´una dècada, un projecte ha demostrat que encara és possible donar una segona vida a alguns d'aquests establiments i evitar que una part del patrimoni gastronòmic de Barcelona desaparegui. Aquest projecte és Grup Confiteria.
El que avui és un dels grups de restauració més singulars de la ciutat no va néixer amb la intenció de crear una cadena de locals ni construir una marca a l'ús. L'origen va ser molt més senzill: la voluntat de recuperar un espai amb història. Tot va començar amb La Confiteria, al carrer Sant Pau, on els seus impulsors van descobrir molt més que un local amb potencial comercial. Van trobar un lloc amb identitat pròpia, amb una memòria acumulada durant dècades i amb una història que es mereixia continuar.
Aquelles vitrines centenàries, la fusta treballada, els miralls i els detalls modernistes no eren elements del passat que s'haguessin de substituir, sinó el punt de partida d'una nova etapa. La idea era clara: conservar l'ànima d'un lloc perquè pogués continuar acollint noves converses, noves trobades i noves històries.
Darrere d'aquesta manera d'entendre la restauració hi ha Lito Baldovinos i Enric Rebordosa, amics des de la infància i els impulsors d'un projecte que ha contribuït a canviar la manera d'entendre la recuperació d'alguns bars històrics de Barcelona. La seva aposta ha estat rescatar establiments amb dècades d'història de la mà d'artesans i professionals especialitzats, respectant els elements originals i retornant la vida a espais que semblaven condemnats a desaparèixer.
Locals com La Confiteria, oberta el 1912, o Bar Muy Buenas, inaugurat el 1902, són exemples d'una filosofia basada en una idea senzilla però poc habitual: que el passat no s'ha de conservar com a peça de museu, sinó com a espai viu capaç de continuar formant part de la ciutat.
La Confiteria: l'origen d'un projecte amb ànima
La Confiteria va ser el primer local que van adquirir Lito Baldovinos i Enric Rebordosa, i també l'establiment que acabaria donant nom al grup. Situat al barri del Raval, aquest antic comerç modernista nascut com a pastisseria va ser el punt de partida d'una aventura que transformaria la manera d'entendre la recuperació d'espais històrics a Barcelona.
En molt poc temps, La Confiteria es va convertir en una referència de la nit barcelonina gràcies a una proposta que combinava una cuidada carta de còctels amb l'atmosfera d'un lloc detingut en el temps: mobiliari de fusta massissa, taules de marbre, vitrines centenàries i rajoles que encara conserven la memòria d'una altra època.
Va ser la primera pedra d'un projecte que tot just acabava de començar, l'inici d'un camí que més d'una dècada després continua escrivint nous capítols.
D'un local històric a un mapa gastronòmic de Barcelona
Després d'aquella primera experiència van arribar nous reptes. El grup va començar a fixar-se en altres establiments amb una història pròpia, on l'arquitectura, la gastronomia i la memòria del barri formaven part d'un mateix patrimoni.
El que va començar amb un únic local al Raval ha esdevingut, més de deu anys després, un projecte que reuneix més d'una vintena d'establiments. Una xarxa d'espais on hi conviuen bars històrics recuperats, restaurants amb identitat pròpia i cocteries que han portat el nom de Barcelona a la primera línia del panorama internacional.
Tastant Catalunya ha visitat alguns dels establiments que en formen part de Grup Confiteria i ha pogut comprovar una filosofia comuna a tots ells: el respecte per la història del lloc i una acurada proposta gastronòmica.
Hem gaudit d'un esmorzar de forquilla a La Font del Gat, descobert la cuina tradicional catalana al Bar Muy Buenas, en ple Raval, hem sopat al Cafè del Centre, a l'espai dedicat al periodista i cronista Lluís Permanyer, i ens hem deixat sorprendre per la cocteleria de Paradiso,considerada una de les millors del món.
Cada establiment manté una personalitat pròpia, però tots comparteixen un mateix denominador comú: el respecte pel passat, l'atenció al detall i una proposta gastronòmica capaç de mirar endavant.
Un patrimoni que segueix viu
Potser la major aportació de Grup Confiteria no sigui haver creat una xarxa de més de vint establiments, sinó haver demostrat que el patrimoni gastronòmic pot tenir futur sense perdre'n l'essència. En una època en què moltes ciutats corren el risc de substituir els seus llocs amb història per espais idèntics entre si, Barcelona encara conserva bars i restaurants on el pas del temps no és un inconvenient sinó part de l'experiència.
Salvar un bar no vol dir només recuperar un espai físic. Significa mantenir viva una part de la memòria col·lectiva d'una ciutat i permetre que noves generacions continuïn creant records al voltant d'una taula.